dimecres, 26 d’octubre del 2011

Spamalot - Camelot


La Història i la Literatura Universal ha donat sempre molt de joc al cinema. En els darrers anys, les cartelleres cinematogràfiques han reparat en gran obres del nostre llegat medieval, entre les que les aventures del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona no en són pas una excepció.

El repertori és molt abundant i molt accessible. Aquí en podeu trobar una mostra
  • 1953 El cavallers del Rei Artús; dirigida per Richard Thorpe.
  • 1954 El cavaller negre; dirigida per Tay Garnett.
  • 1954 El Príncep valent; dirigida por Henry Hathaway.
  • 1967 Camelot; dirigida per Joshua Logan.
  • 1974 Lancelot du Lac; dirigida por Robert Bresson.
  • 1975 Els cavallers de la taula quadrada, també coneguda com a Monty Python i el Sant Graal; dirigida per Terry Gilliam i Terry Jones.
  • 1981 Excalibur; dirigida per John Boorman.
  • 1995 El primer cavaller; dirigida por Jerry Zucker.
  • 2004 El rei Artús ; dirigida por Antoine Fuqua.
  • 2007 L'última legió; dirigida per Doug Lefler.
El teatre també s'ha ocupat de fer-nos reviure les aventures del nostre rei Artús. Ningú millor que la companyia catalana El Tricicle per recrear-nos les millors aventures d'aquests cavallers a través d'un somriure. Espero que us agradi el fragment.

dijous, 20 d’octubre del 2011

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Sabies que...


Els romans dividien les hores del dia en què encara hi havia sol en quatre parts d'unes tres hores cadascuna:

prima: de sis a nou del matí.

terça: de les nou al migdia (les 12).

sesta: del migdia a les tres de la tarda.

nona: de les tres de la tarda a les sis.

Si bé en aquests noms ja podem trobar semblances al primer cop d'ull amb la nostra llengua, doncs ja s'ha demostrat que són aquestes dues etimologies:

- De l'hora nona en va sortir l'expressió catalana fer la nona i totes les seves variants: fer nones, fer non-non, etc. Si tenim en compte l'hora, ens adonem que segurament fer nones abans volia dir 'fer la migdiada', però es va acabar utilitzant per al son que es fa a la nit.

- La sesta també va arribar als nostres dies però per a referir-se al son que es fa al migda per extensió. Per tant, fer la sesta avui significa 'fer la migdiada' i és el substitutiu pel 'fer nones' d'abans. En castellà es diu hacer la siesta i en català també es pot dir fer una becaina.