LES MIL I UNA NITS
En el Nom de Déu, Clement i Misericordiós
Gràcies a Déu, Senyor dels mons! La benedicció i la pau siguin amb el Senyor dels Profetes, el nostre Senyor Mahoma, i tota la seva família. Que siguin sempre amb ells fins el dia del Judici Final.
Diuen que per treure profit de les vivències dels avantpassats, cal escoltar-les, fer-ne cabal i reflexionar-hi. Glòria sigui donada a qui va fer que les experiències dels nostres predecessors fossin un alliçonament per als seus descendents! Les històries de les anomenades Mil i una nits, amb tots els fets extraordinaris i dites que contenen, en són un exemple preclar.
ELS TRES GERMANS
- Senyor dels genis! Has de saber que jo sóc el
més petit de tres germans. Quan el nostre pare va morir ens va deixar tres mil
dinars, i amb la part que em tocava, mil dinars, vaig obrir una botiga on venia
i comprava una mica de tot. Els meus germans s'estimaren més viatjar amb les
caravanes durant un any sencer. Quan van tornar estaven més pelats que una
rata.
- Ja us ho vaig avisar, ja us vaig dir que no hi
anéssiu - els vaig recriminar.
Ells, amb posat moix i mirada imploradora, van
contestar:
No serveix de res fer-nos retret de les nostres
males accions: el que està fet, fet està.
Com que no tenia altra sortida, perquè al
capdavall eren els meus germans i no els havia pas de deixar al carrer, vaig
pensar que fóra millor que es quedessin amb mi a la botiga. Però de primer calia
que fessin una mica més de goig, i per això els vaig recomanar que anessin als
banys i que es posessin roba neta. La mateixa nit, mentre sopàvem, els vaig
dir:
- Mireu, si voleu, podem treballar tots tres a la
botiga. Si decidiu que sí i hi esteu d'acord, cada any comptaré els guanys i,
sense tocar el capital, ens els repartirem. Gràcies a Déu, ara per ara el negoci
no va gens malament.
Ells van acceptar la meva proposta. Al cap de
l'any, vàrem fer comptes i en van resultar uns beneficis de tres mil dinars. Jo,
molt satisfet, en vaig fer tres parts i vàrem acordar de continuar amb el negoci
una altra temporada. Passat un cert temps, però, l'afany d'aventura tornà a
temptar els meus germans i, damunt, volien que jo m'hi afegís.
- Em voleu dir quin profit en trauré de viatjar?
- vaig fer jo, no gens convençut.
Ells van continuar insistint i jo negant-m'hi. Al
cap de sis anys, i després de molts estira-i-arronsa, vaig accedir a emprendre
el viatge amb ells.
Abans de sortir, vàrem comptar el capital
estalviat: eren sis mil dinars. Llavors els vaig proposar:
- Jo crec que el millor que podem fer és
enterrar-ne la meitat per poder tornar a començar de nou si les coses ens
anessin malament. I la resta la dividim en tres parts, que seran mil dinars per
cap amb els quals podrem fer negocis.
Com que ells no hi van posar cap inconvenient,
tot seguit vàrem començar a preparar les mercaderies i llogàrem un vaixell on
les vàrem carregar. Al cap d'un mes sencer de costejar, vam arribar a una ciutat
on vam vendre tot el gènere que dúiem, i per cada dinar en vam guanyar
deu.
Però quan ja tornàvem cap al vaixell per embarcar
de nou, ens vam trobar prop de la riba una dona jove d'aspecte descuidat que
anava vestida amb una túnica molt esparracada. Sense com va ni com ve m'agafà la
mà, me la besà i, amb veu temolosa, em demanà:
- Si us plau, que em podríeu ajudar?
- I tant! Només cal que em diguis què puc fer per
tu, dona.
- Caseu-vos amb mi i porteu-me al vostre país, no
us en penedireu.
Déu, que és Gloriós i Excels, va voler que em
compadís d'ella i m'hi vaig avenir, però això sí, sense esperar, tal com li vaig
dir, cap gratificació a canvi. Un cop embarcats, i mentre ella es rentava i es
canviava de roba, li vaig preparar un bon llit. Quan va tornar a aparèixer ja
neta i amb un vestit nou, he de confessar que em vaig quedar mut: no semblava la
mateixa, la que tenia al davant era un regal per a la vista. I la veritat és que
a mesura que anàvem navegant, me n'anava enamorant. Nit i dia era a la seva
vora, sempre respectant-la, però. Per aquest motiu em vaig anar allunyant dels
meus germans i ells van començar a sentir gelosia de mi i a envejar-me els
diners i les mercaderies. Tant va anar creixent aquesta rancúnia que fins i tot
varen parlar de matar-me! Així, doncs, una nit, mentre dormia i guiats pel
dimoni, em van agafar entre tots dos i em van llançar al mar. La meva dona, que
ho va veure tot, es va estremir i es transformà en una geni. Immediatament es va
submergir, em va agafar i em traslladà a una illa. No cal que us digui que jo
mentrestant estava inconscient. Al matí, quan vaig recuperar els sentits, m'ho
va explicar tot:
- Has de saber que sóc una geni, però crec en Déu
i en el seu Enviat (Beneït sigui!). Com que tu et vas casar amb mi malgrat el
meu aspecte descurat, ara jo t'he salvat de morir ofegat. Però vull que sàpigues
que estic molt enfadada amb els teus germans i que els penso matar.
El seu relat em va deixar meravellat. No obstant
això, després de donar-li les gràcies per tot el que havia fet per mi, vaig
intentar apaivagar-li els ànims:
- Escolta'm, no cal que morin els meus
germans.
- I tant que sí! Aquesta mateixa nit aniré fins
on són i els enfonsaré el vaixell. No se'n sortiran amb vida.
- No ho facis per l'amor de Déu! Escolta aquest
proverbi: "Sigues tu el benefactor, que tornar bé per mal sempre és millor." I
al capdavall són els meus germans.
- Els he de matar - va insistir amb total
determinació.
Aleshores, d'una revolada, em va agafar i em
traslladà pels aires fins al terrat de casa meva. Un cop dins, vaig desenterrar
els diners que havia colgat abans del viatge amb la intenció de tornar a obrir
la meva botiga i omplir-la de noves mercaderies. Però al vespre, tot just entrar
a casa, em vaig trobar aquests dos gossos lligats; quan em van veure se'm van
acostar ben a la vora, amb la mirada trista, per tal que els amoixés. La meva
esposa no trigà gens a venir i digué:
- Aquí tens els teus germans.
- Qui els ho ha fet, això?
- Jo. He manat a la meva germana que els
transformés, i en aquest estat es quedaran fins d'aquí a deu anys.
Aquesta és la meva història. I ara anava a
demanar-li a la meva cunyada que els retornés la forma original perquè ja fa els
deu anys. En passar per aquí, m'he trobat aquest jove, m'ha explicat tot el que
ja saps i he volgut quedar-me a veure com acaben les coses entre vosaltres
dos.
- És una història ben sorprenent -afirmà el
geni-, també et concedeixo un terç de la seva sang perquè se li pugui condonar
el càstig al seu crim.
