"Estar-se a casa era molt més agradós – es digué la pobra Alícia-. Aleshores hom no estava sempre creixent en va i rebent comandaments de ratolins i conills. Gairebé em plauria de no haver baixat per aquella lludriguera…, i tanmateix… i tanmateix… és bastant curiosa, sabeu?, aquesta mena de vida! Em plauria saber què deu haver succeït! Quan jo solia llegir històries de fades, pensava que aquesta mena de coses no passaven mai, i ara estic enmig d’una! Caldria escriure un llibre sobre mi, oi que caldria? I quan jo sigui gran esciurè un…, però ara ja en sóc de gran – va afegir en to adolorit-; i, aquí, ni menys hi ha espai per a créixer gens, gens més, aquí." LEWIS CARROL, Alícia en terra de meravelles, (trad. Josep Carner)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada