a través dels contes...

LES MIL I UNA NITS

En el Nom de Déu, Clement i Misericordiós Gràcies a Déu, Senyor dels mons! La benedicció i la pau siguin amb el Senyor dels Profetes, el nostre Senyor Mahoma, i tota la seva família. Que siguin sempre amb ells fins el dia del Judici Final. Diuen que per treure profit de les vivències dels avantpassats, cal escoltar-les, fer-ne cabal i reflexionar-hi. Glòria sigui donada a qui va fer que les experiències dels nostres predecessors fossin un alliçonament per als seus descendents! Les històries de les anomenades Mil i una nits, amb tots els fets extraordinaris i dites que contenen, en són un exemple preclar.



ELS TRES GERMANS

- Senyor dels genis! Has de saber que jo sóc el més petit de tres germans. Quan el nostre pare va morir ens va deixar tres mil dinars, i amb la part que em tocava, mil dinars, vaig obrir una botiga on venia i comprava una mica de tot. Els meus germans s'estimaren més viatjar amb les caravanes durant un any sencer. Quan van tornar estaven més pelats que una rata.

- Ja us ho vaig avisar, ja us vaig dir que no hi anéssiu - els vaig recriminar.

Ells, amb posat moix i mirada imploradora, van contestar:

No serveix de res fer-nos retret de les nostres males accions: el que està fet, fet està.

Com que no tenia altra sortida, perquè al capdavall eren els meus germans i no els havia pas de deixar al carrer, vaig pensar que fóra millor que es quedessin amb mi a la botiga. Però de primer calia que fessin una mica més de goig, i per això els vaig recomanar que anessin als banys i que es posessin roba neta. La mateixa nit, mentre sopàvem, els vaig dir:

- Mireu, si voleu, podem treballar tots tres a la botiga. Si decidiu que sí i hi esteu d'acord, cada any comptaré els guanys i, sense tocar el capital, ens els repartirem. Gràcies a Déu, ara per ara el negoci no va gens malament.

Ells van acceptar la meva proposta. Al cap de l'any, vàrem fer comptes i en van resultar uns beneficis de tres mil dinars. Jo, molt satisfet, en vaig fer tres parts i vàrem acordar de continuar amb el negoci una altra temporada. Passat un cert temps, però, l'afany d'aventura tornà a temptar els meus germans i, damunt, volien que jo m'hi afegís.

- Em voleu dir quin profit en trauré de viatjar? - vaig fer jo, no gens convençut.

Ells van continuar insistint i jo negant-m'hi. Al cap de sis anys, i després de molts estira-i-arronsa, vaig accedir a emprendre el viatge amb ells.

Abans de sortir, vàrem comptar el capital estalviat: eren sis mil dinars. Llavors els vaig proposar:

- Jo crec que el millor que podem fer és enterrar-ne la meitat per poder tornar a començar de nou si les coses ens anessin malament. I la resta la dividim en tres parts, que seran mil dinars per cap amb els quals podrem fer negocis.

Com que ells no hi van posar cap inconvenient, tot seguit vàrem començar a preparar les mercaderies i llogàrem un vaixell on les vàrem carregar. Al cap d'un mes sencer de costejar, vam arribar a una ciutat on vam vendre tot el gènere que dúiem, i per cada dinar en vam guanyar deu.

Però quan ja tornàvem cap al vaixell per embarcar de nou, ens vam trobar prop de la riba una dona jove d'aspecte descuidat que anava vestida amb una túnica molt esparracada. Sense com va ni com ve m'agafà la mà, me la besà i, amb veu temolosa, em demanà:

- Si us plau, que em podríeu ajudar?

- I tant! Només cal que em diguis què puc fer per tu, dona.

- Caseu-vos amb mi i porteu-me al vostre país, no us en penedireu.

Déu, que és Gloriós i Excels, va voler que em compadís d'ella i m'hi vaig avenir, però això sí, sense esperar, tal com li vaig dir, cap gratificació a canvi. Un cop embarcats, i mentre ella es rentava i es canviava de roba, li vaig preparar un bon llit. Quan va tornar a aparèixer ja neta i amb un vestit nou, he de confessar que em vaig quedar mut: no semblava la mateixa, la que tenia al davant era un regal per a la vista. I la veritat és que a mesura que anàvem navegant, me n'anava enamorant. Nit i dia era a la seva vora, sempre respectant-la, però. Per aquest motiu em vaig anar allunyant dels meus germans i ells van començar a sentir gelosia de mi i a envejar-me els diners i les mercaderies. Tant va anar creixent aquesta rancúnia que fins i tot varen parlar de matar-me! Així, doncs, una nit, mentre dormia i guiats pel dimoni, em van agafar entre tots dos i em van llançar al mar. La meva dona, que ho va veure tot, es va estremir i es transformà en una geni. Immediatament es va submergir, em va agafar i em traslladà a una illa. No cal que us digui que jo mentrestant estava inconscient. Al matí, quan vaig recuperar els sentits, m'ho va explicar tot:

- Has de saber que sóc una geni, però crec en Déu i en el seu Enviat (Beneït sigui!). Com que tu et vas casar amb mi malgrat el meu aspecte descurat, ara jo t'he salvat de morir ofegat. Però vull que sàpigues que estic molt enfadada amb els teus germans i que els penso matar.

El seu relat em va deixar meravellat. No obstant això, després de donar-li les gràcies per tot el que havia fet per mi, vaig intentar apaivagar-li els ànims:

- Escolta'm, no cal que morin els meus germans.

- I tant que sí! Aquesta mateixa nit aniré fins on són i els enfonsaré el vaixell. No se'n sortiran amb vida.

- No ho facis per l'amor de Déu! Escolta aquest proverbi: "Sigues tu el benefactor, que tornar bé per mal sempre és millor." I al capdavall són els meus germans.

- Els he de matar - va insistir amb total determinació.

Aleshores, d'una revolada, em va agafar i em traslladà pels aires fins al terrat de casa meva. Un cop dins, vaig desenterrar els diners que havia colgat abans del viatge amb la intenció de tornar a obrir la meva botiga i omplir-la de noves mercaderies. Però al vespre, tot just entrar a casa, em vaig trobar aquests dos gossos lligats; quan em van veure se'm van acostar ben a la vora, amb la mirada trista, per tal que els amoixés. La meva esposa no trigà gens a venir i digué:

- Aquí tens els teus germans.

- Qui els ho ha fet, això?

- Jo. He manat a la meva germana que els transformés, i en aquest estat es quedaran fins d'aquí a deu anys.

Aquesta és la meva història. I ara anava a demanar-li a la meva cunyada que els retornés la forma original perquè ja fa els deu anys. En passar per aquí, m'he trobat aquest jove, m'ha explicat tot el que ja saps i he volgut quedar-me a veure com acaben les coses entre vosaltres dos.

- És una història ben sorprenent -afirmà el geni-, també et concedeixo un terç de la seva sang perquè se li pugui condonar el càstig al seu crim.